VALL DE NÚRIA

Dissabte, 9:15h: Primera anècdota del cap de setmana: el tren no para a l’estació de Clot. Una vegada fet aquest gran descobriment, que ens fa perdre el tren, decidim esmorzar a l’Heron City i ja que hi som...fer algunes compres!

A les 12:20h, ara si, agafem el tren cap a Ribes de Freser. Després de dues hores el Puigmal treu el cap ben blanc per una de les finestres.

Conforme pugem amb el cremallera comprovem que ha nevat més del que ens ha fet pensar el nostre amic Tomàs Molina. Però no passa res, som tres noies amb sort.

Pugem 100 m fins a sota de l’Alberg del Pic de l’Àliga per agafar el camí dels enginyers, un recorregut aeri amb excel·lents vistes cap a Ribes. Durant tot el recorregut podem gaudir d’unes magnífiques vistes cap a Ribes de Freser que ens durà fins al refugi de Coma de Vaca, situat a les Gorges del Freser.

Amb poca claror arribem al refugi situat al mig d’un gran pla on podem descansar i picar alguna coseta mentre admirem els cims que ens envolten. Llàstima que sembla Siberia i ens veiem obligades a entrar al refugi a socialitzar-nos.

Entre partida i partida de parxis ens informem de l’estat de la neu per pujar diumenge al Torreneules. Mala sort, n’hi ha massa i no portem material així que abortem la missió i decidim fer el Balandrau que es veu més asequible.

Diumenge, 8:00h. Després de passar una fantàstica nit acompanyades d’uns estranys animalons que feien molt soroll (és el problema de dormir envoltades de gent que no se saben mocar) ens aixequem, tard però divines i estupendes. Un cafè importat de Colombia i una mica de pa amb tomàquet i cap amunt.

Al final del pla comença el camí que duu al cim però nosaltres mandroses i valentes decidim pujar recta amunt camp a través per uns lloms plens de nerets. Després d’una hora arribem al coll on ens acaricia la primera ullada de sol que per desgracia dura poc. D’aquí només ens queden 30 minuts fins al cim del Balandrau xafant una mica de neu.

Tot i els núvols que van creixent ràpidament podem veure l’olla de Núria i Montserrat en un mar de núvols.

Després d’unes merescudes galetes amb xocolata per celbrar cim i el corresponent reportatge fotogràfic toca baixar.

Una altra vegada ens pot la mandra i decidim baixar muntanya avall per uns lloms herbosos en direcció al petit poble del Serrat. L’aventura val la pena ja que els únics que gaudim d’aquell magnífic paissatge som nosaltres tres i un grup d’uns 15 isards que baixen saltant amb una mica més de gràcia que nosaltres. Pel camí fem una mica les cabretes en un intent frustrat per esquivar un toro que desborda simpatia.

Després de dues hores entre prats i un bosc de pins molt espès i perdedor arribem al petit poble del Serrat. D’allà agafem un camí que duu a Queralbs per agafar el cremallera cap a Ribes de Freser.

Allà ens espera el premi...una clareta per haver arribat abans d’hora i unes mores de postres collides amb molt d’amor i una mica de sang.

Si fem fem i sino no fem. Anims noietes!