SORTIDA ESQUÍ DE PISTA A PUIGMAIL

HORA I PUNT DE TROBADA

Diumenge 28 a les 7:00 hores de Barcelona (des de punts diversos encara per concretar). Reunir-nos tots a l'estació d'esquí de Puigmal sobre les 9:30 hores.

HORA DE RETORN

Aproximadament a les 19:00-20:00 hores.

ITINERARI

L'estació de Puigmal es troba a la Cerdanya francesa. Té 320 hectàrees de domini esquiable i amb 2.700 metres de cota màxima esquiable. Per saber l'estat de la neu o veure el plànol de pistes podeu consultar la seva pàgina web: http://www.puigmal.fr/index_es.html

DADES TÈCNIQUES

Nivell d'esquí: No és necessari tenir cap nivell d'esquí previ a la sortida.

Durada de l'activitat: segons l'estil i el glamour de cadascú. L'estació té pistes per a tots els nivells.

TRANSPORT

En aquesta sortida farem ús de transport privat. Per tant, ens repartirem en els cotxes que hi hagi disponibles.

IMPORTANT: Informar de la disposició de cotxes i places.

PREU SORTIDA

El preu de la sortida és de 25 €, en el qual només s'inclou el forfait. Si disposeu de carnet d'estudiant, porteu-lo. El forfait és més barat (22 €).

El preu no inclou el cost de l'assegurança de cap de setmana, OBLIGATORI en cas de no federats en la modalitat FEEC D. L'assegurança s'haurà de tramitar a la Secretaria de l'entitat com a molt tard el dilluns abans de la sortida.

El preu tampoc inclou el transport. Els gastos de gasolina i peatges es repartiran entre els membres de cada cotxe.

DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT

Un cop equipats decidirem les pistes mès adequades per a cadascú i a disfrutar de la neu! La sortida la dedicarem divertir-nos amb l'esquí, l'esnow i/o el telemark.

MATERIAL

Material imprescindible
Per aquesta sortida serà important portar el material d'esquí habitual: ulleres de sol, protecció solar, guants, jaqueta impermeable i transpirable, folre polar o equivalent, pantalons d'esquí, mitjons d'esquí.

Material recomenable
Casc.

ÀPATS

Cal portar l'esmorzar, el dinar i berenar (qui ho vulgui). No us oblideu l'aigua!

ESQUÍ NÒRDIC A TUIXENT

6:45 h. Puntualment ens trobem a plaça Catalunya on ens espera el xofer oficial de SIFEM amb una increïble i meravellosa furgoneta de nou places on passarem dues hores cantant cançons super contents i motivats. Han passat cinc minuts i la última fila ja dorm, la segona s'explica coses sense massa sentit i la primera fingeix no sentir a la segona.

10:00 h. Després d'unes quantes corbes i un intent de vomitada d'una component, ha creat el pànic, arribem a la petita estació d'esquí nòrdic de Tuixent. Lloguem els esquís i practiquem pel pla mentre esperem la component número 10 vinguda des d'Andorra passant per les encantadores carreteres de la Catalunya interior.

Després d'unes quantes pràctiques de baixada pel tallafoc amb les respectives caigudes ens decidim a començar a suar. I no ens constarà perquè anem vestits com a cebes. Tot al contrari dels modelets que ens porten els del nostre voltant. A primera vista sembla que ens passaran la mà per la cara però... nosaltres tenim un gran potencial amagat.

Per la por a assumir el preocupant retorn de baixada pugem fins dalt de tot per un bosc de pins que mica en mica ens permet gaudir d'unes esplèndides vistes del Pirineu i el Pedraforca. Una mica de menjar, unes fotos de cim i... costa avall la merda corre (una millor que d'altres).

Creem tal impacte en la població que de baixada sentim algun comentari com “Vigileu amb aquell grup que és perillós!”. I no s'equivoquen de gaire. Aquests escuradents que ens han llogat no tenen cantos i es fa difícil frenar. Però cap problema, el nostre estil ens fa mantenir-nos drets i estupendos. Exceptuant certs apassionats de la natura que prefereixen mantenir-hi un contacte més directe i proper, ji ji.

15:00 h. L'excursió ha estat llarga i ens mereixem un bon dinar a l'àrea de pícnic que ens mostra la peculiar canal del Pedraforca.

16:00 h. Cansats i pensant en les tiretes de demà pugem al nostre minibús i emprenem el camí de tornada.

PEDRAFORCA, LA MUNTANYA MÀGICA

Dissabte

14:00 h. Avui tot sembla indicar que fem competicions a veure qui arriba més tard. Aconseguim sortir de Barcelona en direcció al Pedraforca però abans fem una petita pausa per fer unes cervesetes. Conseqüència, arribem al mirador de Gresolet de nit. Però no passa res, només són 15 minuts fins al refugi Lluís Estasen i portem unes llanternes increïbles. Sort de les noves tecnologies perquè sinó...

18:00 h. Assentats a fora el refugi podem contemplar com el Pedraforca s'aixeca per sobre els nostres caps amb un magnífic cel estrellat de fons. Entre cerveseta i festucs passem la tarda jugant a cartes i com no, el guarda ens renya perquè diu que cridem massa. Quines coses, amb la bona reputació que tenim.

20:00 h. Arriba l'hora de sopar i veure a qui li pots pispar el sopar o com protegir el propi, depèn dels dots culinaris de cadascú.

22:00 h. S'acaba el festival, ens tanquen el llum. Així que en bevem el fantàstic moscatell que ens ha comprat la presi a la llum de les espelmes. Que romàntic. Descobrim que tres il•luminats han baixat al poble a veure el futbol per la TV, i després ens diuen que nosaltres som freekis.

23:30 h. Ja en tenim prou d'explicar-nos batalletes i marxem a dormir. I dic dormir per escriure alguna cosa perquè es fa difícil aclucar l'ull quan la meitat del dormitori intenta fer-se notar desesperadament. Mmm, que macu això de dormir amb companyia.

Diumenge

7:00 h. Ens despertem ben aviat i esmorzem una mica abans de sortir. Comencem l'excursió recorrent la falda de la muntanya entre arbres i mini tarteres amb una bonica sortida de sol que mica en mica va il•luminant els boscos de pins que ens queden per sota.

Després de 45 minuts arribem a la famosa tartera del Pedraforca. Mica en mica anem pujant esquivant les parts més descompostes i intentant no obsequiar amb alguna pedra als de sota. Alguns amb més encert que d'altres.

Quan arribem al coll fa un vent que tomba, literalment. Només ens queda el tros de grimpar així que decidim que ja hi haurà altres oportunitats per pujar. Tot i així, quatre valents decideixen fer cim mentre nosaltres comencem a tornar.

12:15 h. La baixada... increïble. Com a cabres saltem entre pedres, sorra i fanguet. Nosaltres encantades. Les nostres bambes fetes un cromo però val la pena.

14:30 h. Arribem al refugi i muntem la paradeta per dinar una mica i marxar. Una estona després arriben els valents contents d'haver fet cim i amb algun que d'altre morat al cul. Ara només ens falta la dosis de cafè diari a al poble i cap a casa.

ON ESTÀ EL DRAC?

7:15 h. El nostre poder de convocatòria és un desastre però fada i princesa marxen mano a mano a fer la travessa de Montserrat.

9:00 h. Només sortir de l'autobús ja topem amb la primera temptació, un forn amb una coca de crema increïble. Això que un s'aprima fent esport...discrepem! Comencem l'excursió amb una mica de sol però dura poc i la boira ens acompanya la resta del dia.

10:20 h. Arribem a la vauma de l'Arcada suades i vermelles com dos tomàquets i amb els cabells encrespats, quines pintes. Ja només ens queda un últim esforç per arribar a l'alçada per on transcorre tot el recorregut, o això pensàvem perquè ens passem tot el dia fent rampes i rampetes.

Sort que pel camí trobem un jubilats vestits rotllo aeròbic (mitjons fins al genoll, samarreta arrapada i com no, cints blanca al cap. Quin glamour!). Tot i que ens ensenyen el mapa marcat amb tots el recorreguts que han fet per Montserrat per demostrar-nos que són uns grans excursionistes resulta que no han estat suficients perquè s'han perdut.

14:10 h. Arribem a dalt del Mont Gros després d'enfilar-nos per les arrels dels arbres per pujar una pendent de sorra i pedretes barrejades amb unes magnífiques fulles que patinen com el sabó. Al cim trobem un pessebre de fang muníssim i fem les patates del cim.

Una mica cansades de tan puja i baixa ens topem amb una sorpresa...cabres! Quina il•lusió. Ja queda poc i finalment topem amb l'autopista que porta a Sant Geroni plena de turistes i domingueros. Així que decidim fer via i baixar directament al Monestir de Montserrat.

16:00 h. Arribem al Monestir i no hi ha ningú. Només nosaltres i molta boira. Ni tan sols els que venen mató, quin disgust per al pare de la presi. Entrem al bar per escalfar-nos i és com una cova. Els ha marxat la llum i tenen el lavabo ple d'espelmes. Molt místic tot plegat.

17:00 h. En principi havíem de baixar caminant fins a Monistrol però l'edat no perdona i ens en tornem a casa amb cremallera.